AMPA Ferran i Clua

BLOG de l'AMPA de l'escola pública de Valldoreix Jaume Ferran i Clua

SENGLAR BORNI

Clica per tenir tota la informació: EL SENGLAR BORNI

No Comments »

Què és el Projecte TEI – Tutoria Entre Iguals

Visiteu aquest enllaç per resoldre tots els dubtes sobre què és i que fa el Projecte o Programa TEI

VEURE Programa TEI

No Comments »

Videos interessants – Projecte TEI – Assetjament Escolar

 

 

No Comments »

Acta Assemblea general ordinària AMPA 1 de Desembre de 2016

Hola famílies!

En aquest enllaç trobareu l’acta de l’Assemblea general ordinària AMPA del curs 2016-17 celebrada el 1 de Desembre de 2016

Acta Assemblea general ordinària AMPA 1 de Desembre de 2016

Moltes gràcies!
La Junta de l’AMPA

No Comments »

#reflexionsTEI

Comunitat educativa,
Amb l’ocasió de reflexionar que es dóna amb les festes de nadal que acabem de tancar, i amb la temàtica del projecte TEI que la comissió Àgora ens ha apropat, m’assec a posar fil a l’agulla a alguns pensaments desendreçats que he tingut en els últims temps.

Què és una actitud violenta? Què és el respecte? Quan, com, on es gesten l’una i l’altre?

Com a mare, més d’un cop m’he preguntat si faig del respecte una base de la qual partir, en les relacions amb altres persones, amb les coses, amb mi mateixa. Les nostres vides estan replenes d’activitat, a vegades de pressa, i de vegades ens exasperem, la feina ens estressa o algun conflicte inexpressat ens neguiteja i de vegades perdem la paciència amb els fills/es.

Sóc conscient que faig aquesta reflexió des d’una postura molt privilegiada. Però justament el privilegi que em permet fer-la em mostra que més sovint del que voldria no sóc 100℅ respectuosa.

Em perdonareu que la meva reflexió faci replecs i voltes en el seu camí…que sigui massa llarga potser.

De vegades ens trobem amb què hi ha infants que es “porten malament” (ho poso entre parèntesi…). Em sembla inevitable preguntar, “què els porta a tenir aquesta actitud?”, I em sembla molt temptador proposar com a hipòtesi que quan un infant se sent malament, ho expressa amb l’actitud. I perquè se sent malament? Permeteu-me aquesta forma caòtica de fer un anàlisi… Se m’acudeix que l’infant que reclama atenció amb la seva actitud és possible que el que estigui fent sigui demanar -de la manera que pot- atenció, afecte, que mostri una carència.

Amb què es troba sovint aquesta carència o aquest malestar, pels motius que siguin (sovint, crec, per la incomprensió, o la falta de temps)? Amb un càstig que alimenta aquest malestar encara més.

De manera similar, i crec que en la nostra escola tenim la gran sort de poder-ho observar, quan els infants viuen contextos de respecte, se senten en general bé i això es mostra en l’actitud davant el món.

Em sembla ara irreprimible preguntar-me “com podem nosaltres, com a mares, pares, mestres, monitor/es, contribuir a que els infants se sentin bé”?? Som models de respecte? Tenim relacions sanes i respectuoses? Què podem millorar en les nostres vides que repercuteixi en les vides del més petits/es?

M’apropo ja, crec, al final d’aquesta temptativa d’entendre com funciona el respecte, la falta de respecte, etc.

A prop de fer unes jornades sobre prevenció de violència, volia fer una mica de reflexió prèvia sobre la qüestió, i he pensat que potser podia compartir-la.

P.S.

Un cop compartida, hi ha qui m’ha comentat “anava llegint i esperava trobar la solució…”. Evidentment jo no tinc cap solució, només moltes preguntes. De tant en tant, alguna d’elles m’ajuda a reflexionar i de tant en tant l’intent de respondre-les em dóna una nova perspectiva. En l’intent de fer-ho millor estem tots i totes, crec.

Laura Patricio

No Comments »

<\/body>